Els efectes produits per iguals o similars fenòmens en èpoques passades, els troba el geòlech en molts punts, per no dir en tota la terra, com a testimoni d'altres tants diluvis, en forma d'acumulacions d'argila, palets y ossamentes, ja en els planells de les montanyes, ja en ses vessants, però molt per demunt del nivell actual dels rius, ja dintre les coves, y per indicar son origen s'anomenen diluvials els terrers aquests; però cal advertir que no pertanyen al Diluvi bíblich, sino a altres anteriors.
Del Diluvi bíblich probablement que avuy en día no'n resta la més petita senyal en els terrers que'l sofriren, y's comprèn que fins en el seu origen poques senyals dexaría si's té en compte la curta durada del meteix, car fou un fenòmen del tot transitori, que tot lo més remouría les capes superficials, fentles anar d'ací y d'allà y acumulantles en alguns llochs, per l'estil dels altres terrers dits diluvials, hont els elements són posats sens ordre ni concert; però encara que hagués sigut axís, en l'estat actual dels estudis geològichs no és possible precisar quins són els terrers que's poden considerar com formats pel Diluvi bíblich, per moltes rahons, però principalment: per lo poch precisades que són encara les relacions estratigràfiques del terrer quaternari ab tot y ser el més recient; perque no se sap l'àrea que abarcà dit diluvi y per tant no hi ha una guía pera encaminar les exploracions; y perque si be se sab, com veurèm prompte, que hi ha algunes regions que induptablement estigueren sota les aygues, les investigacions
Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/17
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.