lo qual no són més que'ls echos afeblits d'un llunyà cataclisme, com les manifestacions volcàniques y sísmiques de la conca mediterrània en les mars Egea y Tirrenia, són també'ls febles echos dels darrers cataclismes que allí tingueren lloch, submergint dessota'l mar troços considerables del continent.
Però, senyors, si be la ciencia moderna pot comprobar el centre, per dirho axís, del grandiós cataclisme geològich anomenat Diluvi bíblich, no pot en l'estat actual de ses investigacions, precisar quina fou la seua àrea, és a dir, si estigué limitat a la regió aquella o be si abraçà una çona molt més gran de la superficie de la terra.
Podèm demostrar que'l fet es cert, podèm suposar ab moltes probabilitats d'encertar quines foren ses causes, sabèm quina part de la terra el sufrí verdaderament, però ignorèm la seua extensió.
¿Fou universal? ¿fou limitat? Vèusaquí el punt de discussió.
La creença en la universalitat geogràfica del diluvi prevalesqué generalment, descontant raríssimes escepcions, fins a mitjans del sigle XIX; però te contra seu una munió d'impossibilitats físiques, impossibilitats que sens dupte pogué suprimir la omnipotencia de Deu; però en aquest cas hem de recorre a una multiplicitat de miracles no citats en la Escriptura y que una sana exègesis no permet introduhir arbitrariament; perçò la universalitat geogràfica y zoològica del diluvi quasi no és defensada avuy per ningú.
En cambi la limitació del Diluvi bíblich és avuy
Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/25
Aquesta pàgina ha estat revisada.
