obertura d'aquesta mar inaugurà el període pliocènich) afitada de manifestacions volcàniques, és oberta al mitj d'una cúpula arcaica, en les vessants de la qual, tant a Egipte com a Arabia, s'apoyen els sediments inclinats del secundari y del terciari. A continuació ve la depressió de l'Ouadi-el-Arabah, la qual troba sa prolongació natural, però ab direcció meridiana ben accentuada, en el Ghor de Palestina, és a dir, el Mar Mort, la vall del Jordà y'l llach de Tiberiades. Més enllà, sense interrompres, la depressió és desviada al nord-nordest, encaxonada entre'l Líban y l'Anti·Líban, y se la pot encara seguir, després del 36 grau de latitut, fins als plechs del Taurus, contra'ls quals s'apoya quasi en angle recte [1].
En aquesta gran fractura és hont se troba un dels ombligos o depressions que sembla hi ha en la terra; car el fons del Llach Asfaltites està prop de 800 metres per dessota'l nivell de la mar. La unitat primitiva d'aquest gran territori avuy separat per les fractures, resulta més clara encar, si's tenen en compte els fets següents: certs moluschs del Nil se troben escampats per l'Arabia Pètrea; un peix característich del mateix riu, viu encara en el llach de Tiberíades, com una tortuga egipcia existeix en els encontorns de Beyrouth; en fí, el cocodrill del Nil s'ha conservat fins fa poch en un petit riu proper á Cesarea de Palestina [2].
Pàgina:El diluvi bíblich (1909).djvu/44
Aquesta pàgina ha estat revisada.
