No se pensen per aixo
que trate de despresiar
les baixetes, no señor
perque á dir veritat
de les dones chicotetes
estic tan enamorat
pero per un atre estil;
pues, cuan yo me mire al costat
de una dona chicoteta
estic no mes contemplant
lo que es una dona en si
en poc puesto replegat,
alló es una miniatura
que es lo que se deu buscar.
Perque si la dona es mala
com dihuen (está ben clar)
que la dona chicoteta
no pot tindre el mal molt gran
y están mes amanosetes
es dir, (están mes á ma)
mes finetes, mes grasioses,
y mes tot, y mes me agrá.
Tampoc no me desagraen
perque vachen coixechant
perque ya dona que te
un coixechar tan salat,
que yo empose lo mateix
que el que veu un pa y te fam;
y asobint me susuirá
per la carrera encontrar
una de estes altes y bayxes
anar aixi tip, y tap
y coixechar yo tambe
sinse saber lo que em fas;
perque es tant el gust quemdona
que no ó puc desimular.
Y aquelles que van tesetes
doblanse per l'espinás
entonses me pose yo
mes ert que un fus de filar:
me pareixen unes nines
de casa dels alemans.
Tant ertes, tan boniques
y aixi el culet menechant
la boca se me fa aygua
sempre que aso me ve al cap.
Tampoc despresie les tortes
perque entre les tals nia
y pera mi els fa grasia
el tindre l'un ull tancat:
pareix que estiguen fent señes
y aixi de cuant en cuant
peguen unes miradetes
que yo no se lo que em fas:
me pega unes rescaldaes
per tot lo meu cos la sanc
que nesesite resfresc
y pendre aixi algun calmant.
Casi lo mateix em pasa
sempre que em pose á mirar
una visca, perque alló
de mirar disimulat
pareix que miren al anda
y á qui miren es al sant:
alló me embelesa á mi
y em pose tan estovat,
perque en los ulls de una visca
trobe yo una novetat.
Trobe una gran diferensia
una cosa interesant
en fi, una visca grasiosa
pera mi es cosa molt gran.
Tambe magraen en estrem
una dona aixi ratá
perque en cada clot que te
se li podi engasar
un diamant, una perla,
y em tenen tan entusiasmat
este pensament que no mes
que may se me fa tart.
Y em parlar yo en una dona
ho picatosa ó ratá
pues, si son de eixes de moda
que tenen chiquet lo nas
y que vostes dihuen chates
lo que magraen es tant
que no ya cosa en lo mon
de podero comparar.
No val tant el vi al borracho
ni novies als escolans
ni enfermetats als dolors
ni les comares preñats
com vullc yo á totes les chates
perque es lo que mes magrá:
pues, encara vullc mes
á les que tenen el parlar
aixi un poc farfallós
perque en hoirles contestar
Pàgina:El fadri de bona barra (1852).djvu/3
Aparença
Aquesta pàgina ha estat validada.