Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/101

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


pòrcia

Podran, Nerissa ; mes talment vestides,
que ells ens hauran de creure ben dotades
de ço que ens manca. Prou m'hi jugaria
que abillades tu i jo amb la roba d'homes,
de les dues seré el de més bon aire
i la daga duré amb més valentia ;
parlaré com el noi que en home es muda
amb veu de flabiol, i els curtets passos
faré que es tornin baronils gambades ;
parlaré de ballades, com el jove
fanfarró més castís ; diré mentides
fantàstiques—de com molt grans senyores
em demanen amor i jo els el nego,
i esdevenen malaltes i se'n moren :
jo no podia tant, i arrepentint-me,
voldria que per mi no fossin mortes : —
i en que conti vint més de tals mentides,
els homes juraran que uns dotze mesos
només deu fer que he abandonat l'escola.
Al cap em bullen un miler de farses
d'aqueixos fanfarrons presumptuosos,
que vull copiar.

nerissa

 I què? Ens tornarem homes?

pòrcia

Fuig, dona, fuig ! Quina pregunta has feta,
si a prop tinguessis un intèrpret llèpol !