Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/137

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ACTE CINQUÈ

Belmont.—Avinguda de la casa de Pòrcia

(Entren Lorenzo i Jessica)


lorenzo

Clara és la lluna : en una nit així,
quan besa els arbres gentilment l'airet,
sense que ells facin remor ; en semblant nit
Troilus em penso escalà els murs de Troia,
glatint-li el cor envers les tendes gregues,
on Crèssida es trobava.

jessica

 En semblant nit,
Tisbe petjà amb basarda el rou del vespre,
i en veure, ans que el lleó, només sa ombra,
fugí, plena d'esglai.

lorenzo

 En semblant nit,
Dido, brandant sa mà un ramell de salze,
vora el mar blau a son amor signava
que a Cartago tornés.