Aquesta pàgina ha estat revisada.
ACTE CINQUÈ
Belmont.—Avinguda de la casa de Pòrcia
(Entren Lorenzo i Jessica)
lorenzo
Clara és la lluna : en una nit així,
quan besa els arbres gentilment l'airet,
sense que ells facin remor ; en semblant nit
Troilus em penso escalà els murs de Troia,
glatint-li el cor envers les tendes gregues,
on Crèssida es trobava.
jessica
En semblant nit,
Tisbe petjà amb basarda el rou del vespre,
i en veure, ans que el lleó, només sa ombra,
fugí, plena d'esglai.
lorenzo
En semblant nit,
Dido, brandant sa mà un ramell de salze,
vora el mar blau a son amor signava
que a Cartago tornés.
