Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/154

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


graciano

Siga així ; i el primê interrogatori
que faré, amb jurament, a ma Nerissa,
és si vol esperar la nit propera,
o anar-se'n ara al llit, a dues hores
de l'alba encara ; però ni que el dia
fos ja vingut, voldria que fos vespre,
per a colgar-me amb l'escrivent del Jutge.
Mentre visqui, res temo ni ningú,
si l'anell de Nerissa el tinc segur.




Fi d'«El Marxant de Venècia»