Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/42

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


néixer son propi fill. Ara en tindreu noves, ancià, del vostre fill. Beneïu-me ; la veritat es farà llum ; el crim no pot restar molt temps amagat : el fill d'un home sí ; però a la fi la veritat reïx.

GOBBO

 Aixequeu-vos, senyor, us ho demano. Vós no sou Lancelot, mon noi.

LANCELOT

 Deixem-nos de més follies sobre el cas, us ho demano : deu-me la vostra benedicció ; jo só Lancelot, el que ha estat el vostre noi, el que és el vostre fill i serà el vostre descendent.

GOBBO

 No puc creure que sigueu mon fill.

LANCELOT

 No sé què me'n pensi d'això ; sóc però Lancelot, el mosso del Jueu, i cert estic que Margarida, la vostra esposa, és la meva mare.

GOBBO

 Margarida es diu, en efecte ; i podré jurar, si ets Lancelot, que ets la mateixa carn i sang meva. Lloat siga el Totpoderós, i quina barbassa se t'ha fet ! Tens més pèl a la cara que Dobbin, mon cavall de vares, a la cua.