Puix t'és precís… ! Però Graciano, escolta :
Tu ets massa viu, massa aspre, sempre crides ;
qualitats que fins són en tu escaientes
i als ulls nostres no arriben a defectes ;
mes allà on no et coneixen, ai ! et mostren
un bon xic massa lliure. Jo et demano
que et prenguis bé la pena d'amansir-lo,
amb unes gotes fredes de modèstia,
ton batre d'esperit : el cas no siga
que a través l'avalot amb què et comportes
es pensi mal de mi on d'anar penso
i es perdi ma esperança.
Amic, escolta :
si no em sé revestir d'un port solemne,
parlant respectuós, jurant amb mida,
portant a la butxaca el llibre d'hores,
esguardant blanament, i més encara,
encaputxant-me els ulls quan donin gràcies,
així, amb mon capell, i amb un sospir
dic «amén» ; si no uso tota regla
de civiltat, com un que s'estudia
d'ésser seriós per agradar a l'àvia,
de mi, mai més ja no podràs fiar-te'n.
M'està bé ; ja veurem com et comportes.
