Pàgina:El marxant de Venècia (1924).djvu/50

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


que és un dels convidats, del teu nou amo;
en secret, fes-li a mans aquesta lletra,,
i passa-ho bé ; no m'escau prou que el pare
em vegi parlâ amb tu.

lancelot

 Adéu ! Les llàgrimes em fan de llengua, formosíssima pagana, la més amable de les jueves ! Molt m'erraré si algun cristià no fa alguna trampa per collir-te. Adéu ! Aquestes gotes de follia m'ofeguen un xic mon esperit d'home. Adéu !

jessica

Adéu, bon Lancelot !

(Ix Lancelot)

Oh ! quin pecat és tan, odiós el meu,
d'avergonyî'm ser filla del meu pare !
Mes enc que filla de la seva sang,
no ho sóc de sa conducta. O Lorenzo!
si els vots compleixes, ja no lluitaré :
seré cristiana i ta fidel muller.

(Ix)