Pàgina:El poema de La rosa als llavis (1923).pdf/14

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

Oh, el seu flanc rosa i argent
i la trena que es deslliga
volar d'oronella al vent!
cabell desfet de l'amiga.

Amiga del dolç turmell.
—Com una vela s'enfila
espitllera de l'ocell:
si jo llenço el braç vacil·la.

Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel dansar
moren de tan que sospiren.

Vianant puja al meu bot
que és lliure de la sentida,