Pàgina:El poema de La rosa als llavis (1923).pdf/87

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

El sol l'encalça, l'amor molt més:
amiga, amiga, no reposem
—un floc ma vida en el teu cabell.

 La lluna és bella
 si feia ple:
 a ta vorera
 no ho fora gens.

Copa vessada, beire roent
com la pregària de Mohammed
la meva amada, si el goig la pren
sota les tendes dels meus pruners.
—I el seu somriure, tremir d'estel.

 Voltes de marbre
 dels seus dos pits,