Pàgina:El secret de l’or que creix (2009).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 — Al diable les deu bosses, i les dotze també!
 Tal va ser la seva resposta grollera i incomprensible.
 L'obrer es va sorprendre i va intentar canviar de conversació.
 — Acabo de veure, senyor, que la nostra gent ha causat un petit dany, però el patró de l'obra, és clar, vigilarà que tot sigui reparat de la seva butxaca.
 — Què vol dir?
 — Aquesta pedra de la llar de foc, se-nyor; algun idiota s'ha degut posar a sobre de la bastida i l'ha trencat en tota la seva longitud; malgrat tot és tan espessa que s'hauria pogut pensar que hauria resistit.
 Geoffrey es va quedar callat una bona estona, i després va dir amb una veu incòmoda i d'una manera molt més dolça:
 — Digui a la seva gent que, de moment, no continuo els treballs al gran rebedor.