Vés al contingut

Pàgina:El triomf de la carn (1912).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Don Pere

 Ai, ai, ai!... Quin empantano! No fa pas pel meu genit, això.

Senyora Flora

 Sí; ja he vist que'l té fort.

Don Pere

 Soc una pólvora.

Senyora Flora

 Ditxós vostè!

Don Pere

 S'equivoca. Un natural com el meu, no và enlloc, per... massa pressa. Amb els homes, menos mal: un renyeix, es pega i en

paus; però am les dònes és terrible!

Senyora Flora

 Es clar, som febles...

Don Pere (apropant-s'hi)

 I... atraientes. Com que vostè, pera mi, ha d'esser un metge, ja li puc dir: tal còm me veu, amb aquet genit sobtat, aixís que veig una senyora, em sobto i me li declaro, i, com que cada punt hi soc, em torno a sobtar i a declarar..., i el declarar-se ha de tenir un limit.