Vés al contingut

Pàgina:El triomf de la carn (1912).djvu/45

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Don Pere

   Ai, ai, ai!... Quin empantano! No fa pas pel meu genit, això.

Senyora Flora

   Sí; ja he vist que'l té fort.

Don Pere

   Soc una pólvora.

Senyora Flora

   Ditxós vostè!

Don Pere

   S'equivoca. Un natural com el meu, no và enlloc, per... massa pressa. Amb els homes, menos mal: un renyeix, es pega i en paus; però am les dònes és terrible!

Senyora Flora

   Es clar, som febles...

Don Pere (apropant-s'hi)

   I... atraientes. Com que vostè, pera mi, ha d'esser un metge, ja li puc dir: tal còm me veu, amb aquet genit sobtat, aixís que veig una senyora, em sobto i me li declaro, i, com que cada punt hi soc, em torno a sobtar i a declarar..., i el declarar-se ha de tenir un limit.