Vés al contingut

Pàgina:El triomf de la carn (1912).djvu/52

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Don Pere

   Doncs em declaro aquí mateix, encara que s'ofengui el seu marit i hi hagi un trastorn a la casa. (Besant-li les mans.) Perquè jo l'estimo, Flora! L'estimo, com una pantera..., com un lleó..., com un bruto...!, i vostè m correspondrà.

Senyora Flora

   Concientment, mai; defallida, sí.

Don Pere

   Sia còm sia, jo l'estimo, perquè...
(Li va besant les mans. Entra el Senyor Rafecas i, al sorpendre-ls, es queda al peu de la porta. Don Pere s'alça. La Senyora Flora es queda mig desmaiada.)

ESCENA XV
Els mateixos i Senyor Rafecas


Senyor Rafecas

   Què és, això?

Senyora Flora

   El meu marit!