Vés al contingut

Pàgina:El triomf de la carn (1912).djvu/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

l'alimentació, és l'honra de les families!
(Sen vá corrent. Torna a entrar Ramoneta, amb una copa de vi.)

Ramoneta

 Beguda, senyora.

Senyora Flora

 I que m trobo bé! Quina escalforeta! Quin benestar! Ara men aniria a peu a Montserrat o a la Rabassada. No soc la mateixa, Ramoneta.

Ramoneta

 Però si el menjar és una gran cosa! Totes les culpes de la dòna ens venen de la debilitat. Una és més forta quan va ben tipa. (Don Pere treu el cap per la porta.) El foraster.

Senyora Flora

 Don Pere!

Ramoneta

 Vol que jo... l'aturi?

Senyora Flora

 Ara rai!... Deixa-me-l pera mi! Vesten, que m trobarà refeta.