— 18 —
| rei
|
(Amb ironia) Es somni potser
o és realitat el que miro?
estic despert o deliro?
responeu-me, Fivaller.
Per què a mos peus us postreu
si a mi postrar-me voleu?
per què acatament em feu
si acatament demaneu?
Per què humillar-vos al Rei
quan veniu aquí a humillar-me,
quan veniu per subjectar-me
com subdit a vostra llei?
Alceu-vos; no és just que vos,
quan a intimar-me veniu,
doblegueu un front altiu
que heu de mostrar orgullós.
Alceu-vos; que agravis greus
sufriu ara amb tal martiri,
i no és just que a mos peus miri
als que em volen a sos peus.
|
| fivaller
|
Mal, senyor, haveu comprès (alsant-se)
l'hidalguia d'eixa terra;
no li mourieu tal guerra
si la coneguessiu més.
|
| rei
|
La conec; d'ella esperâ
puc tan sols un nou ultratge...
digueu ja vostre missatge,
ma llicència teniu ja.
|
(Amb molta dignitat i respecte).
| fivaller
|
Barcelona és qui m'envia;
en nom d'ella sóc vingut;
vinc a reclamâ el tribut
que li negueu en eix dia.
Vinc a fer-vos recordança
que entre Vos i la ciutat
|
