Pàgina:El vectigal de la carn (1927).pdf/22

— 20 —

fivaller

Senyor: el que a Déu es jura és sagrat en tot moment, i la fe d'un jurament deu guardar-se sempre pura. El vectigal és un fur que Vos amb tots vau jurar; avui, no volguent pagar, sou al jurament perjur. Nostres Reis avant-passats acataren nostres lleis, i no cregueren que els Reis d'això en fossin afrentats. Sols Vos ho estimeu així; fent-ho, als passats ofeneu, i al Concell injurieu amb el dictat de ruí.

rei	El poble a son Rei deu dar l'immunitat del tribut; si no ho fa, com és degut, el Rei l'hi deu ensenyar.

fivaller

El poble que aima sa llei i estima la fe jurada, no vol veure-la petjada ni pel subdit ni pel Rei. I el Rei amb sa potestat, fet, com és, de Déu a imatge, no pot fer a Déu l'ultratge de faltar al que és jurat. Compliu Vos el jurament mostrant una ànima noble; així ho desitja el poble que us ve a fer requeriment. El poble, que per ma veu, i amb el respecte degut, perquè pagueu el tribut vos intima sens menyspreu.