— 26 —
|
volaria al sacrifici sense esperar al buixí.
|
(Entra precedit del Masser).
ESCENA VIII
Dits, menys Fivaller
rei
|
Em commou tanta grandesa.
|
guillem
|
Senyor, l'anima sa llei.
|
rei
|
I que li aconcella al Rei
la catalana noblesa?
Creieu que dec accedir
a tan inícua porfia?
Deu el Rei en aquest dia
a l'imposat sucumbir?
Creieu que el Rei d'Aragó
deu cedir a Barcelona
i entelar-ne sa corona
amb tal vil humillació?
|
guillem
|
Senyor, quan judicareu
amb l'ànima ben serena
la qüestió que ara us apena
d'altre modo pensareu.
No és humillació ni afrenta
accedir a això imposat;
és sols cumplir el jurat
i això les virtuts augmenta.
L'accedir amb fe constant
a el que reclama el poble,
és propi d'un cor bo i noble,
digne d'una ànima gran.
|
guerau
|
El que ha dit el de Moncada
és també el que us dic jo;
cediu a la petició
d'eixa terra idolatrada.
Si de sos furs i ses lleis
|