Pàgina:El virgo de Visanteta y el alcalde de Favara ó El parlar be no costa un pacho (1845).djvu/39

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
ESENA VI.
ELS MATEIXOS, PASCUALO, VISANTETA, Y UNA
poca comparsa.

Atensió, cavallers, que este pasache també te castañetes. En efecte, estant el tribunal favareño ocupát en los asuntes parti-culárs de la esena anterior, s'oüen uns grans crits pel carrer...... y en asó, sén entren de repent en casa del siñor Alcalde el sélebre Pascualo (el primer galán) corrent, com qui fuch, y Visanteta, que l'acasa en una granera. Darrere d'ells vá un ramát de chent del póble, uns en cámisóla, atres en les trenes penchant, y les sabates al-garró, y movent entre tots una chiuladisa del diantre...... L'Alcalde á espentes y arredolóns, y valentse també de la vara, fá eixir capa-fora á tota esta chentóla, que es queda agrupada á la porta del carrer, aguaytant no-més la punteta del nás per vore en qué para aquella cantá. Pascualo, mirant alli á són pare y á sa mare[1] es torna roch, y sinse dir rés, s'apona en un rinconet de la cuina arrebosat en la manta, y en lo barret calat hasta les orelles. Visanteta anirá de negligé[2]; y sega de cólera, prenint al Alcalde pel seu novio, li arrea un parell de graneraes en les costelles que'l fá anar deu pasos de cantó.... Pero enfi, aquietát ya un poc el ruido, y la trapisonda que's mou en este tu-autem, y restablit el orde á forsa de crits y vengalaes de la chustisia, comensa á selebrarse el famós chui verbál, que seguix, y que encara es conserva orichinal hui en lo dia en l'archiu de Favára pera honra y gloria de la machistratura de espardeña y camalet.»

Alcalde. ¿Qué ve á ser este alborót,

y estos crits, y este tumulto? (Asomantse á la porta del carrer.)

Pascualo. Aso es...... un cáp de virót....

pero amaguém pronte el bulto. (Entrantsen dins sinse aguardar raons.)

Visanteta. Més que boles ó te encaües (Caixcant á dreta y esquerra.)

com les rates ú estornells,
sabrán els teus saragüells

  1. Era fill del tio Collóns y la só Tomasa; un poc baix de davant, pero molt honradot, y molt natural en paraules y acsions.
  2. Es dir, en paños menores, sinse calses ni sabates, y tota desgreñada com la Roca Diablera.