Pàgina:El virgo de Visanteta y el alcalde de Favara ó El parlar be no costa un pacho (1845).djvu/45

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
s'há quedát la molt bagasa

en les mamelles al ayre.
En seguida y póc á póc,
entre dimes y diretes,
fent com qui es calfaba al fóc,
s'há arromangat les faldetes;
y al ensendre yo un sigarro
li ha vist entre l'ansisám
una boca de llobarro,
que tiraba mes d'un pám..... (Aplausos de part dels mascles.)
La viña de Sen Chochím
miraba yo de reúll,
calculant cuant de raím
cabría dins d'aquell trull,
cuant ha observat que'l meu nap,
desarruantse les pells,
anaba amostrant el cap
pel camal dels saragüells... (Més aplausos.)
Perque al divisarli els trastos,
que prop del cul té una sota,
¿quin es el caváll de bastos,
que no rellincha, y no bota?
¿quin burro es el que no brama,
per més que's presie d'honest,
cuant la burra el seu programa
li posa de manifest?
Y enfi ¿quin home es tan macho, (Plé de entusiasme el fill del tio Collóns refila el barret y la manta, y es queda en la boca uberta empomant els nous aplausos dels espectadors, que prorrumpixen en crits unánimes de ¡bravo! ¡bien puñeta! ¡viva el primer galán!)
que, habent dóna, que l'empotre,
no tire el barrét al pacho,
y la manta allá al re-fotre?....[1]
...............................
...............................
...............................

Alcalde. Tens rahó, pues yo mateix,

si m'encontrára en tals casos,
la vara en dos dits de greix
li haguera embocat pels nasos.

Pascualo. Aixó pues, siñor Tomás,
  1. ¿Qué tál, cavallers? ¿s'esplica ó no s'esplica?