Pàgina:El virgo de Visanteta y el alcalde de Favara ó El parlar be no costa un pacho (1845).djvu/48

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.
que tocaba en aquella arpa.[1]

Poro cregam, só Tomás,
que há pasát les aygües blaves
embarcantme en un cabás
ahón no toquen sól les faves;[2]
y sino afluixe el gatillo,
y apague pronte el sigarro,
m'estaque allí com un carro
pér l'ívern en lo campillo.[3]

Visanteta. ¿Me dius que no estaba estreta,

y has pasat ansies no fluixes
sols per clavar la punteta?

Pascualo. Perque apretabes les cuixes;

poro al vindret el changlót
sen ha entrat la lleteróla,
com entra un chic en la escola,
es dir en la bolsa y tot.[4]

Visanteta. Aixó es perque téns poc suc;

pues pareix, cuant drét té s'alsa,
el nap.... canút de fer calsa,
y els ous.... sigróns del saúc.

Tio Collòns. Es fals lo que vosté ou, (Dirichintse al Alcalde)

que Cualo es chic de meóllo,
y en té un péntol com un bollo
de chocolate de á-sou.

Tomasa. Y també es fals testimoni

lo que dels sigróns diu ella,
«qué'l chic te bona parella
de llimes de Sen Cheroni.»

Pascualo. Y si acás algun puñeta

vól quedar bén satisfét......
pósem la má en la bragueta, (Se la destapa.)
y palpeméu un ratet.[5]

  1. Y ván tres.
  2. Cuatre.
  3. Ya en tenim sinc en un poméll.
  4. ¡Esta metaforeta si que té collóns! ó per millor dir: « ¡si que té bacora!!!
  5. Y té rahó Cualo; pera eixir de ductes, y saber si es peix ó anguila, no hiá millór mich que posár la má en lo mornéll.