del cap, com els d'una bestia perseguida. El seu aspecte era el d'una dona d'uns trenta anys, però ab els cabells prematurament grisenchs; y una expressió de cansament y d'engunia's dibuixava per tot et seu cos. Sherlock Holmes va donarse compte de tot això, ab un d'aquells cops d'ull seus, ràpids y penetrans.
— Calmis, no tingui por, sosseguissi!... — va dirli ab tò afectuós, tot inclinantse cap a n'ella y tocantla pel bras. Tot això ho aclarirem ab rapidesa, n'estich segur. Ha vingut en tren. veritat?...
— Com ho sap?... que m coneix?...
— No, pero veig que encara guarda el bitllet de tornada dintre del guant de la mà esquerra. Deu haver sortit de casa seva de bon mati, y ha fet un llarch tragecte en dogcart per molt mal camí, avans d'arrivar a la estació.
Ella, al sentir això, se va mirar an'en Holmes, ab admiració y sobressalt.
— No s'alarmi, senyoreta. Lo que li dich, ho sé per vostè mateixa. Miri: la màniga esquerra del seu sach, està tota tacada de fanch, en set indrets diferents; els esquitxos encara son frescos y no hi ha com anar en dogcart per esquitxarse d'aquesta manera; sobretot quan hi ha mal camí y's va assegut a la esquerra del cotxer.
Pàgina:Els Mestres Contistes - Volum 2 (1909).djvu/10
Aquesta pàgina ha estat revisada.
12
Sir Arthur Conan Doyle
