Aquesta pàgina ha estat validada.
¡Nanch!... Aquella primera batallada del cloquer de la parroquia va ressonar pels sots ombrívols com una paraula de misteri que no s'entengués prou bé. Feya tant temps que las campanas restavan mudas, que, al llençar per l'espay el primer mot, semblava que tinguessin enfarfegada la llengua, com un nin quan comença a balbetejar. Mes, a la segona batallada, ¡Naaanch!... la veu del bronzo's va aclarir y, esbategant d'alas ayre amunt, volava, corría, s'aixampla-
