y ser com eran un parell de bordegaços, sempre 's tractavan de vós, ab una mena de respecte com si fossin gent de seny. Fos a l'horta, fos a la conrería, fos al convent, quan se trobavan se deyan:
—Deu vos guart, Mariagna.
—Deu vos guart, Joseph.
Y el demés servey, tot estranyat, no podía menys de somriure al sentir que's donavan aquells mocosos tan bell tractament.
Mes veusaquí qu'un día, en que per atzar se trobavan tots dos al parlador, ahont havían anat pera rebre ordres, la Mare Priora, veyentlos tan semblants de gènit y de posat, els va dir aixís, vagament:
—Faríau bona parella... Vos hauríau de casar, vosaltres dos...
Y tant el xicot com la xicota, que may per may havían somiat ab res d'això, ni s'havían dit una paraula més enllá de l'altra, van respondre a la una, tot seguit:
—Sí, Mare nostra, —com si prengues-
