del somni de luxuria que'l perseguía, encarregava'l ramat al rabadá, y, agafant d'amagatotis un anyell o bé un cabrit pera ferne ofrena a la barjaula, s'enfilava adalerat, pel camí de Puiggraciós.
Talment semblava que tothom hagués perdut l'enteniment y els sentits, y l'esma de las cosas, y potser fins la salut. Somniosos, muts, pensatius, anavan capdellant y descapdellant, sense parar, la caboria carnal que'ls furgava'l pensament. Restavan horas y horas sense obrir els llavis, ab els ulls fixos sense mirar en lloch, cavil·lant y gemegant fondo, com ensopits per la febre. Era la raja folla que'ls enmalaltía, era la tentació, el pecat mortal... Alguns se persignavan pera esbargirse'ls mals pensaments y traures del cap las imatges de nuesa qu'hi ballavan... altres deyan salms, oracions y parenostres... però la follor que'ls damnava era més forta que tot... No podían ferhi més, no podían rompre'l cèrcol de la carn, no podían desempellegarse de la mala cosa que tenían arrapada a l'ánima y al cos.
