ab el cos enfora y el cap alt, com si volgués desafiar al sacerdot. Per un cantó feya com si riguès ab mofa, per l'altre com si anés a urpar al celebrant ab las sevas unglas verinosas de dona endimoniada. Era talment el mal esperit encarnat, plantant cara a la potestat de Deu. Fins va semblar qu'anava a donar un pas cap al presbiteri... Mes alashoras el capellá va llençar un crit espantós, com si'l cel s'esquincés de banda a banda. Els ulls li llampegavan terriblement ab lluhiçors de tempesta apocalíptica, y al mateix temps alçava'l braç dret enlayre, enlayre, com si anés a descarregar el llamp serè de la divina justicia. Era l'exorcista y l'excomunicador... era'l sacerdot que vol traure del cos y de l'ánima del poble als enemichs infernals.
—¡En nom de Deu el Pare, —deya quasi udolant y dirigintse a la bagaça, —en nom de Deu el Pare, que va fer el món de no res... en nom de Deu el Fill, que's va deixar matar per redimirnos... en nom de Deu l'Esperit Sant,
