Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/185

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
XIV


La missa blanca y la missa negra



  Era'l diumenge després d'haverse tret del temple a la bagaça a copia de conjuris y anatemas. Las tremendas paraulas d'excomunió semblava que, ressonant encara dins del temple, tinguessin estemordit al pobre jayo, que s'estava a la vora de la porta, mitj arraulit y confós, entre la fosca enfredorida de las primeras horas matinals. Agafat a la corda de la campana grossa, que penjava d'un forat de sota'l chor, senyalava a missa pausadament: Nanch... nanch... nanch...