Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/191

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

faré veure l'arbre de la vida, que no s'esfulla may...

 —¡Missenyor!... —va exclamar en aquell moment una veu mitj apagada, com d'algú que no gosés a rompre l'exaltació del sacerdot.

 Se va girar mossen Llátzer, y va veure al jayo que venía ab una cara tota mústiga que feya llástima de mirar —¿Què teniu, Joseph? —va preguntar el capellá ab veu piadosa, veyent al pobre avi tan marcit.

 —¡Ay, missenyor! ¡No ho sé pas! Jo, trist de mí, prou toco la campana... però la gent no vol venir

—¿No ha baixat encara ningú a missa?

 —Ningú, missenyor, ningú.

 Y, com pera refermar la dita del vellet, derrera d'ell va comparèixer la Mariagna fent anar el cap ab ayres de condol.

 El rector se va quedar contemplant