semblava que fessin coro ab la befa impía dels bosquerols. Allavors va resar ab veu tremolosa el derrer evangeli, y després va agafar el cálzer pera tornar a la sagristía. Però estava tan adolorit, tan trasbalsat, havía hagut de fer tants esforços pera acabar el sacrifici, qu'al baixar els dos grahons de l'altar va sentir que las camas se li segavan, que'l pensament li fugía, y, després de trontollar un instant, va rodolar per terra com ferit de mort.
El cálzer va anar per'quí, els corporals per'llà, la patena un bon troç lluny... Els jayos hi varen córrer pera assistirlo: «¡Missenyor! ¡Missenyor!» Però, com que l'esglesia era tan fosca, no veyan ben bé ahont havían de posar els peus pera no trepitjar al sacerdot. Ademés... per'llí terra hi havía escampat el sagrat servey de missa, y els esborronava de pensar qu'ab las sevas mans profanas podían tocar la copa del cálzer, o els dintres dels corporals, o bé'l fons de la patena... Però, a la fi, vencent el sagrat
