aparedat. En comptes de tornar a néixer a la llum del món, li semblava que, lo que feya, no més era cambiar de sepultura. Aixís com fins allavoras havía estat enterrat al fons d'un llit, d'aquí endevant tornaría a tenir per tomba la negror dels sots. Sa tornada a l'existencia estranya d'home enterrat de viu en viu se li apareixía com la pena més esgarrifosa y al mateix temps com la senyal tremenda de que encara no havía complert el cástich dictat per la divinal sentencia. Ell, que ja s'havía imaginat la benhauransa de no haver de veure més aquellas esquerpas fondaladas ni aquells tous d'ombra espessa del fons de las boscurias... ell, que ja somiava no tornar a sentir parlar d'aquells homes dormilegas que covan la maldat sota la sòn y que, enllepolits pel dimoni de la carn, abandonan la missa y els sagraments... ell, que ja entreveya l'estrella lluminosa qu'anunciava la fi del seu calvari... ell, que ja se sentía quasi esbandit del pecat d'un día y pensava anar a gaudir las
