una boja rematada, ¡Hi, hi! ¡Hi, hi!, fins que'l cor li deya prou... Molts cops, mossen Llátzer se despertava esverat d'aquells mals somnis que'l perseguían durant la nit com una corrúa d'anguniosas aparicions.
Un vespre, després de l'últim reso, va restar ab el breviari als dits, tot somiós, contemplant desde la finestra de la cambra las estranyas clapas de llum freda que la lluna escampava pel defora. Ab el cap repenjat derrera'ls vidres, semblava que cerqués entretenir el desvetllament que'l perseguía, ovirant las tèrbolas imatges de la nit d'hivern.
Uns cops se delitava mirant còm la claror blavosa argentava las feixas y els terrenys al ras, lo mateix qu'estanys de plata; altres cops s'embadocava contemplant còm la mateixa claror se fonía, igual que si caygués dins d'un abim, aixís que's posava per sobre l'espessor
