Aquesta pàgina ha estat validada.
—¡Joseph, veníu! ¡Joseph, pujèu! —cridava esgargamellantse la Mariagna desde'l replá d'escala que donava a la cambra del rector.
—¡Joseph, veníu, per amor de Deu!
Però com que'l jayo, ni en ombra ni en pols, no compareixía, la bona vella no va tenir més remey que surtir a la finestra de demunt del cementiri y desde allí tornar a encomanar a l'ayre'ls seus gemechs:
—¡Joseph, per amor de Deu! ¡Cuytèu, veníu!
