Aquesta pàgina ha estat validada.
bles... perquè lo qu'ella no volía era demostrar poca reverencia, poch acatament devant d'aquella misteriosa sobirana que té a tots els homes per esclaus.
—¡Oh Mort, oh santa Mort: quan m'arribi aquella hora de las derreras angunias, sigas ab mi benigna, sigas ab mi ben dolça... —anava mormolant la vella com si resés, mentres arrenglerava'ls llibres de la repisa, y espolsava'ls feixos de paperots, y contemplava la patxoca que feyan els cirials del voltant del llit.
