rèixerel jayo. Tot ranquejant y persignantse devant dels ciris encesos, va acostarse a la Mariagna, y va dirli tot mirántsela, com si demanés consell:
—Abaix hi ha gent de la parroquia... que deu voler entrar a veure'l cos de missenyor...
Ert y glaçat com estava, a mossen Llátzer li va fer un bot el cor al sentir aquellas paraulas.
—¡Ara ha arribat el meu derrer instant!... —deya entre sí. —¡Senyor, vos encomano'l meu esperit! ¡Fassis ara y sempre la vostra voluntat!
—Jo'ls diría que pujessin... —feya entretant la vella a n'en Joseph. —Tal vegada la mort els conmouría y demanarían perdó dels grans pecats qu'han comès...
Y, mentres el jayo sen tornava pera anar a cercar als feligresos, a l'agonitzant se li obría un xich el cor, animat de prompte pels mots de la pobra vella.
—Potser sí, —pensava,— potser sí que ara sobrará'l miracle de la redempció.
