guns havían d'agenollarse y fer companyía als jayos y resar junts la lletanía...
Però veusaquí qu'en aquell mateix moment se va sentir una fressa alegroya, per la porta de la cambra, com de gent poch recatada qu'anés a entrar movent bullicia.
Tots els bosquerols varen girar el cap, encuriosits de sobte y mitj fregantse'ls ulls, a tall d'homes que's desvetllan del somni fondo que'ls tenía aclaparats. Qui primer va treure'l cap entre la gent arribada, va ser la moça de l'ermita de Puiggraciós; després, sa mare, l'ermitana; acabat, la Rodassocas. Tots els ulls dels bosquerols se varen clavar en la meuca desseguida... y va sonar dins la cambra una remor de xiu—xius. La Rodassocas va mirar al difunt fent una ganyota fastigosa; després va resseguir ab la vista als bosquerols, entre mofeta y lasciva... després, va girar cúa y va surtir...
Allavoras hi va haver un instant de dubte entre la gent... ¿Què farem? ¿Què
