Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/37

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


sos recorts d'aquella cayguda tremenda, d'aquells erros d'enteniment, d'aquellas superbias de cor, qu'eran la causa del seu desterro.

 Com més s'anava endinzant entre 'l misteri ombrívol de las pinedas, més lleuger se trobava d'esperit, com si, a cada troç de camí fet, anés deixant enrera, de mica en mica, la feixuga cárrega de las antigas tribulacions. Desde 'l día del penediment en que, vessantli las llágrimas abundosas cara avall, semblava que li haguessin tret del pit tot el pes dels condols y las recanças, no havía tingut una hora tan dolça com aquella. Somniador com era per natural, tot l'afany contemplatiu que tancava dins de l'ánima s'assadollava ab la visió dels espadats altívols y dels boscos misteriosos, fins al punt d'oblidar la pena qu'arrossegava pel món desde 'l moment d'aquell desvari que va estar a riscos de durlo a la perdició.

 —¡Però si això, en comptes de desterro, será el meu paradís! —deya entre