Ab això, Joseph, vós pujarèu a Puiggraciós y ho fareu a saber a ne 'ls del Serrat; després baixarèu als sots vehins y direu que tothom comparegui diumenge, a mitj matí... Que'ls tinch d'enrahonar... Que 'ls tinch de veure... ¿Ho teniu entès, Joseph?
—Sí, missenyor.
—Y vós, Mariagna, mentrestant anireu a convidar als feligresos d'aquí 'l sot, de las casas més properas.
—Bé, missenyor.
—¡Diumenge tothom aquí!
Aquella matinada, mossen Llátzer se trobava més refet, més reeixit. Encara que capolat de cos pel llarch viatge y pels sotrachs que li havía fet a l'ánima la visió d'aquell món tan feréstech y ple de runas ahont li tocava viure d'aquí endevant, s'havía desvetllat bon xich serè y resolut, sentintse en certs instants ple d'aquella fe qu'obra prodigis y muda de lloch valls y montanyas... Y això... que havía passat una nit esgarrifosa, tota ella enfebrada de mals somnis y de tètricas
