vagar com espectres pels sitis adormits y entrar y sortir silenciosos de las tombas qu'habitavan.
Ademés d'això, hi havía una altra cosa que també l'atormentava. Saber còm havía d'explicarse pera ferse entendre d'aquella gent... Ell havía ensenyat a las aulas, y coneixía'l llenguatge que convenía als deixebles; ell havía predicat mil voltas per las esglesias de ciutat, y sabía la manera de conmoure a la gent del món; ell havía disputat ab els homes més entesos del seu temps, y possehía'l do de vèncer als doctes ab la paraula. Però... ab gent esmortuhida com aquella no hi havía enrahonat may, y no sabía còm parlárloshi... Allò l'omplía de dubtes y d'engunias, y semblava que li deturés els passos...
—Missenyor, la gent s'espera... —va fer en Joseph.
—Sí, sí... ja hi vaig. Y, tot encaminantse cap al defora, deya entre sí, com si demanés l'inspiració del cel: «Còm ho faré pera persuadirlos?
