Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/98

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


y resignació de sirvents humils... Desde trench d'alba fins tart de la nit, tots anavan en dança, tots se movían atrafegats. Com que, pera tirar endevant las obras, mossen Llátzer no havía pogut fer venir de l'Ametlla no més que dos mestres ¡y encara gracias!, entre ell y els jayos s'havían tingut d'esparvillar pera ajudar a la tasca a ne'ls fadrins. Mentres la vella sirgava pera aconduhir als homes y ferlos el menjar, el rector y el jayo prou feyna tenían a portar obra als dos minyons, a fer y desfer bastidas, a amarar calç y pastar morter, a traginar ab las bestias camins de pedra o a pujar sorra de la riera del molí.

 Ab la deria de veure ben aviat apariada l'esglesia, el capellá s'agafava a la primera feyna que li venía als dits, y en tot el sant día no parava, ara anant de l'obra al bosch per cayrats, ara trescant del bosch al cingle per esquerda... y, al veures ab aquella fatxa de rector bosquetà, ab la sotana arreboçada y boy montat dalt de l'euga, moltas vegadas no