Vés al contingut

Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/109

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
106
joseph morató

armavan per dintre la població y les gresques qu'anavan a fer pels pobles del voltant, els ajudavan a tots a passar distretament les hores de fosca. Però, al hivern ja eran figues d'un altre paner; al hivern se feyan eternes aquelles hores... Per que, desde mitx octubre a Pasqua florida, no calía pas comptarhi ab rodar l'olía per aquells carrers, escombrats per les bufades del tramontanal. Y axò feya que, durant les nits fredes, tots els socis se dividissin en colles pera anar a matar l'estona en diferents caus arrecerats. Els més rebogents d'entre'ls joves, ab en Terratrèmol de capitost, solían anar a raure cada nit a n'algun cau de vici dels carrers més apartats, hont feyan broma rompent mobles y pisa; en Fresques y dos ò tres més del seu tarannar, s'entafuravan a la cambra de jòch del Cafè del Sol; el Cedassayre anava al pastador d'un seu amich flequer, hont, després de fer riure als fadrins ab alguna historia alegra, feya petar una bacayna al damunt del forn... Els únichs dels qui no se sabíal'l joquiner, eran en Barrabola y en Requena. Y axò que,