necessitat d'expulsar al delinqüent.
—Sí, companys, el ciutadà Requena ha mancat als estatuts... ¡Ha estat un Judes!... Per que ¿sabeu què feya ell, en lloch de retirar tart? ¡Llevarse dematí!... Jo, jo mateix, ahir vaig seguirli'ls passos..... A les dèu va sortir d'aquí, va fer una colla Oe giragonses per aquests carrers, y a un quart d'onze ja era a casa... La indignació que's va apoderar de mi, no tenía límit, empro vaig pensar: «¿quí sab? podé's'ha descuydat alguna cosa...» Y vaig esperarlo que sortís... Y passa un quart, y no surt..... Y passa mitj'bora, y tampoch... Y passa una hora, y rès... En fin, señores, que'm vaig estar tota la nit prenent la serena, y fins a tres quarts de cinch de la matinada l'home no va sortir.
—¡Axò es indigne!—va cridaren Barrabola.
—¡Y mereix un escarment!—va afegir en Terratrèmol.
—Primer cal sentir al acusat;—va observar en Fresques.
—Tens rahó, company.—
Y en Pepis, trobant molt justa la observació, va donar un imperatiu
