Vés al contingut

Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/113

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
110
joseph morató

¡Gran esvalot! En Pepis vol posar ordre a cops de campana y fa saltar el batall; el Cedassayre s'esgargamella disputant ab en Fresques, que defensa al seu amich; en Barrabola va d'una banda a l'altra procurant calmar a tothom y exaltantse ell; en Terratrèmol, al mltx de la sala, magestuós y imposant, aguantall xàfech, fins que, perdent la paciencia, dona cop de crossa y fa fer quietut ab un gran crit:

—¡Prou!—

Y quan els esvalotayres han callat, segueix en l'us de la paraula.

—Aquí no's tracta de defensar a un culpable, sinó d'alleugerirli la pena en gracia a les circunstancies atenuants. Y axò es lo que anava a proposar quan se m'ha interromput tan desconsideradament..... En Requena ha pecat contra'ls estatuts; donchs, en Requena té culpa, y en aquest concepte merexería la expulsió ignominiosa que proposava'l Cedassayre. ¡No hi hà rès que dir! Però en Requena es pare de familia, y axò ja fa quell delicte no resulti tan gros; donchs, tampoch ha de serho la pena, y en aquest concepte jo proposo