—Sí senyor, sí... Parlas per que tens por que se't descobrexin els furts, y has defensat a n'en Requena per que tu també hi vols tirar per marit pacient y per pare de familia... ¿Que't creus que no t'hi han vist als vespres festejant ab la Marieta vanitosa?
—Sentir axò en Terratrèmol, axecarse indignat, y arborar la crossa en actitut d'amenassa, va ser tot hu, com va serho l'exclamar, ab la crossa enlayre y fent prodigis d'equilibri:
—Si no reculas aquesta paraula, t'esberloi tupí. ¡S'ha acabat axò de Marieta vanitosa! ¡Y pobre de tu que te la tornis a posar a la boca si no es per alabarla! ¿Ho has entès?
—¡Sí, home, sí!... No t'hi enfadis.
—Donchs, ja ho sabs.—
Y aquí hauría acabat la conversa, anantsen cada soci a les seves diversions nocturnes, si en Pepis, prenent peu de les paraules del Cedassayre, no hagués obligat a n'en Terratrèmol a dir la veritat del fet.
Y la veritat era qu'en Terratrèmol
