sumisa y obedienta, despreciant les amenasses d'en Bernat, qu'eran les que la havían detinguéa fíns aleshores...
¡Pare! Sembla rès aquest mot: total, dues sílabes... Donchs, en Barrabola... nó, en Rafel...—li esqueya més el nom de Rafel en aquella ocasió;—donchs, en Rafel les hi trobava tots els gustos a n'aquelles dues sílabes... En tots els diccionaris de totes les llengües, no n'hi havía per ell de més armonioses...
¡Pare! ¡Que'n volía dir de coses axò de parel... Volía dir un bocí del propi cor destinat a perpetuarvos, a continuar sigles amunt el vostre nom, a benehirvos en la vostra vellesa, a encoratjarvos quan vingués l'hora de la mort, a pregar per la vostra ànima quan ja no fóssiu d'aquesta vida...
¡Pare!... ¡pare!... ¡Sería pare!..... ¡Tindría la sòrt immensa de ser pare... ¡Còm li somreya tot a n'en Rafel!... ¡Quín alè li donavan aquelles fianses de tenir un fill!..... ¡Y quin coratge pera'l treball! ¡Y quína afició a axecar la botiga decayguda!... Per que, a no trigar gayre, havía de
