Vés al contingut

Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/136

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
133
els habitants de la lluna

—A veure si agafaràs maníes, ara...

—Be, be... El cas es que jo no estich tranquil... Y si jo hagués dut un altre comportament, n'estaría.—

En Barrabola y en Terratrèmol estavan tremolosos, tement que les paraules d'en Fresques encobrissin una acusació contra d'ells... Però, no anava a n'axò en Fresques... No volía llensar cap acusació; volía aconsellar. Per axò, dirigintse a n'en Barrabola, va mormolar solemnialment:

—Tu encara tens dòna... ¡Fés per manera de no vèuret en aquest trànzit!—Y dexantli anar la mà, va estrènyer ab totes dues la d'en Terratrèmol, pera dirli:—Tu't casas aviat... l'u encara pots ser felís, ben felís, del tot felís... Pènsa ab lo que't vaig a dir... ¿Veus aquesta dòna? Era la meva... Si jo me n'hagués portat be, ara estaría trist, empro ab la conciencía tranquila... Fixat be ab axò: «O creure a la dòna, ò anar al diable...» Havía de ser un sabiàs el que va empescarse aquesta sentencia.—

Y, dit axò, va caure atuhit en una