Pàgina:Els habitants de la lluna (1906).djvu/138

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
XIV

Un avi que se'n sent, una argentería revifada y una cansó que no ve al cas.


—¿Es de debò?... ¿Es ben de debò?

—Sí, pare, sí... No us he volgut dir rès fins que n'he estat ben segura... Empro ara ja n'estich...

—Se dirà Bernat, ¿eh?... ¡Com jo!

—En Rafel be ho diu.

—¿Axò diu el teu home?... ¡Sí que ha cambiat!

—Com una mitxa..... Y ja fa temps... Més de mitx any...—

En Bernat va fer un bot... ¿Es a dir que feya més de mitx any que durava la reconciliació secreta de