—Encara que'm digueu Barrabola, jo estich que cap de vosaltres ha resolt la cosa ab tant acert com jo. Axò de discutir d'una manera absoluta l'hora de retirar, es un absurdo. Per que lo primer que s'ha de tenir en compte, son les circunstancies. Y les circunstancies, segons els temps del any, cambían totalment. Al hivern, a les cinch encara es ben fosch; al estiu, a les tres ja clareja. Donchs, l'hora de retirar els habitants de la lluna, ha de ser diferenta al estiu del hivern. Axò es llògica pura. De modo y de manera que jo soch del parer de que al estiu retirem a les tres y al hivern, com que la nit es més llarga, a les cinch. Y no dich més.
—Pido la palabra.
—La té'l company Requena.
–Pues ¡muy bien!
—Home, si no més volia dir axò, no calia que demanés la paraula.
—La ordenamza antes que todo. Y con habérseme amoscado una vez, ya hay bastante.—
Per uns instants, va callar tothom. Cada hu pel seu cantó, els socis rumiavan la solució proposada per en
