—¡Y sí, dòna!... No pot ser ruch de cap manera... Si'm retira a mi, no'n serà; si retira al seu pare, tampoch; y si't retira a tu, lo mateix te dich... Després, la teva mare, al cel siga, no tenía pas rès de tonta... Y en quant als pares d'en Rafel, ben trempats qu'eran tots dos... ¡Ja veuràs, ja veuràs quin talentarro!..... Ah, t'aviso: rès de ferlo ser argenter ni espardenyer... Ha de seguir carrera... una carrera ben lluhida y ben senyora... ¿No ho trobas, tu?
—Veurèu, si arribés a ser un bon argenter...
—¡Fúig, noya, fúig!.. Pel cap baix, ha d'arribar a bisbe o a general... Y pode'a ministre y tot... Ha de ser una cosa grossa'l teu fill..... Una criatura que ja abans de venir al món s'ha burlat de mi, anunciantse sense jo saberne rès, es capassa de qualsevol cosa... Crèume, Carme...
—Y... ¿si es una nena?—
Aquestes paraules varen glassarli'ls entusiasmes a n'en Bernat..... Vetaquí una cosa que no se li havía acudit a n'ell... Si era una nena, que ho fos:
