santhi sinó les hores de nit, hagués pogut obrar aquella transformació... El rètol era una maravella... «Joyería del Sol» deya. Y cada lletra n'era un de sol, per que l'or ab qu'eran díbuxades resplandía fins al enlluernament. Però, lo més notable de aquell rètol era'l pà d'esculptura que li servía de march... S'hi havía lluhit el Cedassayre... ¡Ja ho crech! Fins hi havía qui afirmava rodonament qu'era la millor obra del seu autor, comptanthi la motllura del diploma de soci honorari regalat al batlle. ¡Vès si n'havía de tenir de mèrit...!
L'aparador era una maravella, no per les riqueses que hi hagués, sinó pel bon gust ab que les sabía presentar en Barrabola... Pera les agulles de corbata, hi havía un coxinet de peluix, formant un cor; pera'ls anells, dues mans de boix, fetes per un dels socis qu'era torner... Y cada una de les mans anava seguida de la corresponent munyeca, engalanada ab brassalets... Y aquí relluhía un rengle d'arracades, y allà un penjoll de cadenes dè rellotge, y entremitx un adrés...
